Si Cristóbal Montoro Romero, actual ministre d’Hisenda i Administracions Públiques espanyol fos empleat d’una empresa privada, ara mateix estaria preparant els papers per presentar-se a l’oficina de l’INEM com a demandant de feina.
No és que no treballi, que treballa, és que ho fa de manera com a mínim peculiar…
Fa poc més d’un mes de la publicació al BOE del “Real Decreto-ley 3/2016, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas en el ámbito tributario dirigidas a la consolidación de las finanzas públicas y otras medidas urgentes en materia social” en el que entre altres es pren la decisió d’impedir l’accés de les empreses i autònoms als ajornaments de l’IVA. Concretant, es modifica l’apartat 2 de l’article 65 de la Llei General Tributària que és l’eix central de l’ordenament tributari on es recullen els seus principis essencials i es regulen les relacions entre l’administració tributària i tots els procediments tributaris, dintre ells, els relatius a l’ajornament o fraccionament d’impostos.
Artículo 65. Aplazamiento y fraccionamiento del pago.
2.No podrán ser objeto de aplazamiento o fraccionamiento las siguientes deudas tributarias:
- b.Las correspondientes a obligaciones tributarias que deban cumplir el retenedor o el obligado a realizar ingresos a cuenta, salvo en los casos y condiciones previstos en la normativa tributaria.
Artículo 65. Aplazamiento y fraccionamiento del pago.
2.No podrán ser objeto de aplazamiento o fraccionamiento las siguientes deudas tributarias:
- b. Las correspondientes a obligaciones tributarias que deban cumplir el retenedor o el obligado a realizar ingresos a cuenta.
- c. Las derivadas de tributos que deban ser legalmente repercutidos salvo que se justifique debidamente que las cuotas repercutidas no han sido efectivamente pagadas.
- d. Las correspondientes a obligaciones tributarias que deba cumplir el obligado a realizar pagos fraccionados del Impuesto sobre Sociedades.
És a dir, la nova llei (RD 3-2016) prohibeix els ajornaments i fraccionaments de les retencions, de l’IVA (a menys que es demostri que no s’ha cobrat) i dels pagaments a compte de l’impost de societats.
El passat dia 12 de gener, el ministre Montoro va anunciar que hisenda ajustaria el seu criteri en relació als ajornaments per tal de no perjudicar a les pimes i els autònoms per aquesta mesura dràstica que ell mateix havia avalat en el decret del 2 de desembre.Sorpresa, s’acaba de publicar una llei que impedeix els ajornaments i el ministre anuncia als mitjans que tranquils, que ja ho arreglarem.
El 13 de gener, hisenda publica a la seva web una nota en la especifica que els autònoms podran seguir ajornant l’IVA com sempre, amb un límit de 12 mesos. No diu res de les pimes (societats limitades bàsicament).
I finalment, o no, el dia 18 de gener la directora del departament de recaptació de l’AEAT publica la instrucció 1/2017 en la que aclareix tots els dubtes creats pel propi ministre i el decret.
En concret les pimes i els autònoms podran seguir demanant ajornament o fraccionament dels seus impostos, amb les excepcions i requisits previstos a la llei.
Mentrestant les empreses van presentant els seus impostos, entre els que hi ha els que en teoria no es podien ajornar, o sí, depèn del dia. Als mitjans de comunicació les notícies es succeeixen en un i altre sentit com si la llei no fos prou vàlida per saber com s’ha d’actuar.
Realment la situació d’inseguretat jurídica que es crea a les empreses i autònoms és absolutament inadmissible. No és possible en un país modern modificar o confondre en relació al sentit de les normes a base de declaracions d’un ministre.
Tot un país pendent, durant els primers dies del mes de gener, que és quan es presenten les declaracions corresponents al mes de desembre o el quart trimestre de què dirà el ministre Montoro i així saber si es podrà demanar ajornament o no.
En país modern, Montoro no seria Ministre, i si fos empleat d’una empresa privada potser ja hauria estat acomiadat per l’embolic que ell mateix ha creat.
En un país modern, les normes han de ser molt clares, ben redactades i publicades amb temps suficient com per crear seguretat a les empreses. Així crec jo que s’hauria de legislar a Catalunya.