Un sistema impositiu és extens i complex abastant diversos impostos, taxes , contribucions especials i preus públics que no són fàcils de dissenyar, legislar i implementar.

El nostre país ja disposa d’un sistema impositiu complert tant en els àmbits nacional com local.

Podríem definir com “impostos nacionals” els següents:

IVA (Impost sobre el Valor Afegit)
IRPF (Impost de les rendes de les persones físiques)
IS (Impost sobre Societats)
ITPAJD (Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats)
IP (Impost sobre el patrimoni)

I com “impostos locals” els següents:

IBI (Impost sobre Béns Immobles)
IVTM (l’impost sobre els Vehicles de Tracció Mecànica)
IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques)

Els pressupostos locals i nacionals així com les relacions entre empreses, entre empreses i persones tant a nivell nacional com internacional es basen en la legislació actual, que presenta imperfeccions però que funciona, es podria dir que ja hi estem acostumats.
Tots sabem que el tipus d’IVA general és el 21%, que l’ITP per l’adquisició d’un pis és el 10% etc.
No crec que un nou sistema fiscal s’hagi de fer de cap i de nou durant la transició, de fet, crec que s’assumirà exactament el mateix que tenim ara, amb idèntics textos legals i amb idèntics tipus impositius. De la mateixa forma que quan es subroga un contracte d’arrendament per exemple, en el que el nou arrendatari (qui paga l’arrendament) assumeix idèntiques obligacions que l’antic arrendatari, davant l’arrendador (el que cobra l’arrendament).
Així, durant la transició, els preus dels productes i serveis, al menys pel que fa als impostos, no canviarien, es mantindrien exactament igual. Posem-hi un exemple:
Avui el preu d’un paraigües podria ser de 20€ + IVA del 21%, per tant 24,20€

Durant la transició, el preu del paraigües serà el mateix ja que l’IVA, que també s’aplicaria, seria exactament al mateix.

I així amb la resta d’impostos.